La Llengua de Signes Catalana

L’Estatut d’autonomia estableix la garantia de l’ús de la llengua de signes catalana com a principi rector de les polítiques (article 50.6). És en aquest marc  que es va aprovar la Llei  17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, Llei que regula, entre altres aspectes, el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació. Estableix també quina és l’autoritat normativa i la creació d’un òrgan estable de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua.

Portal de l’IEC de la LSC

Llei completa de la LSC

C.D. Filse

C.D. ILSE

ca4f9976-5b95-442b-922c-ae157772f713 (1)

L’intèrpret de llengua de signes és un professional competent tant en llengua de signes com en llengua oral que s’encarrega d’interpretar els missatges entre una llengua i l’altra, eliminar les barreres de comunicació existents entre els usuaris i facilitar l’accés a la informació en llengua de signes.

La funció principal de l’intèrpret de llengua de signes és igualar la situació de comunicació entre persones sordes usuàries de la llengua de signes i persones competents en aquesta.

Els intèrprets de llengua de signes, a diferència dels intèrprets de llengües orals, interpreten de i cap a la llengua de signes, els seus clients són persones sordes i oients del mateix àmbit geogràfic, i les situacions d’interpretació en les quals desenvolupen la seva feina són tant diverses com les necessitats comunicatives dels seus clients.
La llengua de signes catalana, coneguda habitualment per la sigla LSC, és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d’una llengua natural de modalitat gestual i visual emprada per part del col·lectiu de persones signants com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural. També és la llengua en què solen relacionar-se amb altres persones del seu entorn familiar i social immediat.

La LSC, com altres llengües de signes, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i, com tota llengua viva, té unes característiques que la distingeixen. La llengua de signes catalana ha evolucionat des dels seus inicis i continua evolucionant constantment. Interactua amb altres llengües de signes i orals, rep influències i incorpora progressivament conceptes i nous signes d’acord amb la societat del coneixement i la comunicació actuals.
Legislació vigent a Catalunya:
L’Estatut d’autonomia estableix la garantia de l’ús de la llengua de signes catalana com a principi rector de les polítiques (article 50.6). És en aquest marc  que es va aprovar la Llei  17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, Llei que regula, entre altres aspectes, el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació. Estableix també quina és l’autoritat normativa i la creació d’un òrgan estable de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua.

Eliminem barreres

Material LSE

Anuncis